EN DISTRIBUCIÓ
Un espectacle de creació de Miquel Mas Fiol a partir de l’obra de Voltaire i la miserable vida del que l’han creat.
Espectacle seleccionat a la convocatòria On el Teatre Batega de Teatres de Proximitat 2021
SINOPSI
“Just do it”, “la llei de l’atracció”, “ho tenim a tocar”, “tot anirà bé”. I és que darrere de frases motivadores tenyides de rosa pastís i tallers de coaching s’amaga una cosa més perversa: la por d'obrir la porta al dolor per acceptar que aquest no és, com diria Càndid de Voltaire, “el millor dels mons possibles”.
El Lluís Oliver sap que ha fet un bon càsting. Els ulls li brillen, té l’energia i l'empenta i compleix el perfil del paper de Càndid en aquesta adaptació de la novel·la de Voltaire. Què pot sortir malament?
Càndid o l’optimisme és un espectacle de creació volgudament irreverent, al voltant de la fatiga mil·lenial, el fals optimisme i la perversió del món de l’entreteniment.
Des de quan s’ha convertit la felicitat en una imposició?
FITXA ARTÍSTICA
Idea original, direcció i dramatúrgia: Miquel Mas Fiol
Intèrpret: Lluís Oliver
Idea d’espai escènic: Llorenç Corbella Burgués
Direcció d’art: Mireia Sintes
Muntatge audiovisual: Sebastià Rigo
Producció: Yara Himel
Assessorament dramatúrgic: Meritxell Llort i Helena Tornero
Assessorament artístic: Ricard Gàzquez i Marc Chornet
Una producció en col·laboració amb l’Institut del Teatre de Barcelona i La Badabadoc.
Espectacle en català
Durada: 1h i 10 minuts
Gènere: teatre
DESCÀRREGUES
2022
ESTRENA 28/04/2022 - La Badabadoc
Del 29/04 al 23/05 - La Badabadoc
24 i 25/09 - Sala La Planeta, Girona
18/11 - Teatre del Mar, Palma (Balears)
2023
16/03 - Casa Elizalde, Barcelona
7/06 al 18/06 - Sala Àtrium, Barcelona
Notes de direcció
Aquell espectacle neix d’un moment concret. Va ser tancat a casa amb un “Tot anirà bé” de fons i la incertesa que això suposa, que vaig decidir revisitar el Candide de Voltaire. “Podem continuar mantenint el pensament optimista davant un món ple de calamitats?” Aquesta pregunta em va estimular. Voltaire se la va plantejar per escriure el seu Càndid i combatre les tesis optimistes de la filosofia de Leibniz, un conformista que creia que el món, a semblança de Déu, era el millor dels mons possibles.
Ara, però, ja sabem que aquest no és el millor dels mons. Ja ho coneixem: la guerra, la pandèmia, la destrucció de l’estat de benestar… Un llistat inacabable de desgràcies que ens fan creure que ja no ens aboquem al final de la història sinó més aviat al final de la humanitat. I davant tota aquesta foscor tenyida de missatges rosa pastís frívol i ioda des de la sala d’estar, vaig voler engegar tot això.
Hem volgut acostar la novel·la a nosaltres. Al nostre dia a dia. Revisitar tot allò que ens han dit que era i no és la felicitat. Acostar la història a uns personatges que nomen i respiren com nosaltres, amb els seus fracassos constants i inscrits en la sensació d’incertesa que suposa ser jove en la nostra època.
Deia unes línies abans que aquest és un espectacle d’un moment concret. Neix de la ràbia, la frustració i la incertesa d’aquests temps. I hem rigut, sí. Hem rigut de veure les nostres pròpies calamitats, així com hem rigut de buscar entre tots els manuals que ens prometen la fórmula de la felicitat. Tot amb un sentiment agredolç. Perquè ben mirat, ens ha quedat un espectacle trist però molt divertit.
Compartim-ho. Almenys per veure que no estem sols pel camí i per riure’ns de nosaltres mateixos, que falta fa.
